Mira els moments clau del seminari
Accedeix a més continguts
Llegeix la notícia
Que el castellà sigui l’única llengua oficial de l’Estat i que la Constitució espanyola n’imposi el coneixement a tots els ciutadans no és una decisió apolítica, tècnica o neutral. Les discriminacions lingüístiques a les persones que parlen en català tampoc no són anècdotes inconnexes ni fruit d’actituds d’intolerància merament individuals. Expressions tan habituals com “en castellano, que estamos en España” indiquen que el concepte “Espanya” s’identifica només amb allò que és castellà. Aquest supremacisme lingüístic castellà és un component fonamental del nacionalisme espanyol històric i continua sent hegemònic en les institucions estatals.

Aquesta ideologia discriminatòria presenta el castellà com una llengua comuna de tota la població i alhora intervé en la societat amb tota mena de lleis i imposicions per mirar de fer-ho realitat. En aquest marc ideològic, les altres llengües autòctones de l’Estat són, en el millor dels casos, elements “particulars” a tolerar, però mai no es planteja que els seus parlants puguin rebre un tractament igualitari. L’objectiu últim d’aquest nacionalisme supremacista és l’homogeneïtzació castellana de l’Estat espanyol, perquè la diversitat nacional, cultural i lingüística és percebuda com una amenaça per al repartiment actual del poder. En altres paraules: l’objectiu últim és la substitució lingüística i cultural dels grups nacionals subordinats, com el català.
Com que el nacionalisme supremacista espanyol és una ideologia estatista, que justifica l'Estat espanyol i els poders constituïts, les seves idees són normalitzades constantment pels agents socialitzadors: l’escola, els mitjans de comunicació, els partits polítics majoritaris, etc. Dins de l’Estat, molts dels dogmes d’aquesta ideologia són considerats “de sentit comú” o bé la “normalitat”, però sovint són construïts sobre fal·làcies. De fet, la comparació amb l’actitud d’altres estats plurilingües, com Bèlgica, Suïssa i el Canadà, els deixa en evidència.

Precisament, per fer visibles i poder rebatre les idees que basteixen el discurs lingüístic antiigualitari del nacionalisme espanyol, Plataforma per la Llengua ha organitzat, el Primer d’octubre, la jornada “La substitució lingüística, l’obsessió del supremacisme castellà”. L’esdeveniment va constar de quatre conferències que van abordar des de diferents angles el problema de la intolerància envers la diversitat i l’homogeneïtzació forçosa en el procés de construcció nacional espanyol. Els professors Christiane Stallaert, Juan Carlos Moreno Cabrera, Francesc Bernat i Ferran Suay van donar claus per entendre aquest fenomen i van aportar eines per repensar mites i llocs comuns que perjudiquen la llengua catalana i els seus parlants.
10.00 h – 10.30 h
Registre d’assistents. 
10.30 h – 10.45 h
Benvinguda al seminari. 
10.45 h – 11.30 h
“Puresa, neteja i casticisme: l’etnogènesi de l’espanyolitat”.

Per Christiane Stallaert, hispanista i antropòloga, catedràtica d’Estudis Hispànics i Llatinoamericans i Comunicació Intercultural de la Universitat d’Anvers.
11.30 h – 11.50 h
Pausa del cafè
11.50 h – 12.35 h
“Els mites lingüístics del supremacisme espanyolista”.
‍
Per Juan Carlos Moreno Cabrera, lingüista i catedràtic jubilat de la Universitat Autònoma de Madrid.
12.35 h – 13.00 h
Torn de preguntes.
13.15 h – 14.15 h
Dinar i espai per fer xarxa.
14.15 h – 15.05 h
“La bilingüització dels catalans, un fenomen recent”.

Per Francesc Bernat, filòleg i professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB.
15.05 h – 15.50 h
“La submissió lingüística: l’hàbit letal dels catalanoparlants”.

Per Ferran Suay, expert en assertivitat lingüística i professor de Psicobiologia de la UV.
15.50 h – 16.15 h
Torn de preguntes.
16.15 h – 16.30 h
Cloenda.
És una hispanista i antropòloga flamenca que s’ha especialitzat en l’estudi de l’etnicitat, la construcció nacional i el contacte interètnic. Catedràtica d’Estudis Hispànics i Llatinoamericans i Comunicació Intercultural de la Universitat d’Anvers, forma part del grup d’investigació sobre traducció, interpretació i estudis interculturals del Departament de Lingüística Aplicada d’aquesta universitat. Professora visitant a diferents universitats de Brasil, França, Alemanya, Mèxic, Argentina, Espanya i Catalunya, és l’autora de llibres com ‘Etnogénesis y etnicidad en España: una aproximación histórico-antropológica al casticismo’ (Anthropos Editorial, 1998), ‘Perpetuum mobile: entre la balcanización y la aldea global’ (Anthropos, 2004) i ‘Ni una gota de sangre impura. La España inquisitorial y la Alemania nazi cara a cara’ (Galaxia Gutenberg, 2006).
És un dels teòrics de la lingüística més importants d’Espanya i un dels majors especialistes en la ideologia del nacionalisme lingüístic espanyol. Catedràtic jubilat de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid, ha estat membre del comitè científic que la UNESCO va designar per a elaborar el seu Informe sobre les llengües del món i va ser investigador del projecte EUROTYP, sobre la tipologia de les llengües a Europa, finançat per la Fundació Europea de la Ciència. Defensor acèrrim de la igualtat de les llengües i molt crític amb la imposició del castellà als territoris en què no és propi, ha publicat més d’un centenar d’articles sobre semàntica i tipologia sintàctica i sobre la classificació, la situació, l’expansió i la desaparició de les llengües del món. També ha publicat una trentena de llibres, entre els quals destaquen ‘La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística’ (Alianza, 2000), ‘De Babel a Pentecostés [Manifiesto Plurilingüista]’ (Horsori, 2006) i una trilogia sobre el nacionalisme lingüístic espanyol.
És professor agregat de la Secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en història social de la llengua catalana durant els segles XIX i XX, en historiografia i ideologies lingüístiques i en variació històrica i dialectològica del català. La seva tesi doctoral sobre la fonètica dels parlars baleàrics segons Milà i Fontanals li va valdre el 2004 el Premi Lluís Nicolau d’Olwer que l’Institut d’Estudis Catalans lliura a les millors investigacions sobre filologia. Membre del Séminaire d’Études Catalanes (SEC) de la Universitat París IV – Sorbonne i del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB). Entre altres publicacions, és coautor amb Carles de Rosselló i Mireia Galindo d’‘El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització’ (Onada Edicions, 2021), una investigació sobre el procés accelerat de castellanització de Catalunya durant el segle XX.
És professor de Psicobiologia de la Universitat de València i ha estudiat les respostes dels éssers humans quan s’han d’enfrontar a situacions estressants com ara expressar-se en una llengua minoritzada en un context desfavorable, les comunicacions en públic o les competicions esportives. Fundador i president de l’entitat Tallers per la Llengua, ha impartit centenars de cursos per combatre la submissió lingüística dels catalanoparlants a través de l’adopció de conductes lingüísticament assertives. En relació a l’assertivitat lingüística, actualment també dirigeix el Projecte Listen, de què també forma part la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN), una organització de la qual Suay n’és expresident i actual vicepresident. També ha estat membre de la junta directiva de l’Associació Cultural del País Valencià (ACPV) i del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua País Valencià. Suay és autor de ‘Parlants fets i drets. Una mirada des de la Psicologia’ (Voliana Edicions, 2018) i coautor amb Gemma Sanginés de ‘Sortir de l’armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català’ (Angle Editorial, 2010).
ENTRADES EXHAURIDES
(*) Aquets camps són obligatoris.
RESPONSABLE: Les dades personals facilitades a través d'aquest formulari seran incorporades a la nostra base de dades i seran tractades de manera confidencial per la PLATAFORMA PER LA LLENGUA - COL·LECTIU L'ESBARZER.
FINALITATS: Gestionar la inscripció i la realització de l'esdeveniment on t'has inscrit així com posar-nos en contacte amb tu per informar-te sobre les activitats de la nostra entitat i d'altres formes de- col·laboració amb nosaltres, basant-nos en l'interès legítim de PLATAFORMA PERLA LLENGUA, per comunicar-te informació sobre novetats, activitats, campanyes o actes organitzats per PLATAFORMA PER LA LLENGUA i altres comunicacions que puguin resultar del teu interès.
DESTINATARIS: Les teves dades no seran comunicades a tercers, excepte per obligacions legals.
DRETS: Pots accedir, rectificar i suprimir les teves dades personals, així com exercir altres drets dirigint-te per escrit a l'adreça Carrer de Sant Honorat, 7, principal 1a, 08002 de Barcelona o a dades@plataforma-llengua.cat. També pots presentar una reclamació davant l'autoritat espanyola de control de protecció de dades (www.aepd.es).
INFORMACIÓ ADDICIONAL: Pot consultar la nostra Política de Privacitat completa aquí.
L' assistència a l'esdeveniment implica que autoritza la captació i enregistrament de la seva imatge i veu i atorga el consentiment de forma expressa, inequívoca, sense limitació en el temps, i deforma gratuïta a PLATAFORMA PER LA LLENGUA, per a la cessió dels seus drets d’imatge així como per la fixació de la seva imatge a la producció esmentada i per a la seva posterior explotació en la forma i condicions previstes a la legislació vigent i, en especial, per a l’exercici dels drets de reproducció, comunicació pública, transformació i distribució en tota mena de suports, mitjans i sistemes de comunicació sense limitacions temporals ni territorials.
Gràcies, s'ha rebut la teva inscripció!
Vaja! S'ha produït un error en enviar el formulari.
Fes-te’n soci!
Fes-te’n soci